La hipoplàsia del polze, una malformació congènita de mans i peus menys freqüent, és una afecció caracteritzada pel subdesenvolupament del polze. L'etiologia precisa de la hipoplàsia del polze encara no s'entén completament, però es creu que està associada a factors com ara deficiències nutricionals, lesions neurogèniques fetals, infeccions víriques maternes, ús de medicaments (especialment talidomida sedant) i hipòxia.
La hipoplàsia del polze es refereix a la condició en què el desenvolupament del polze es veu afectat negativament durant el procés de creixement. Com a resultat, el polze afectat pot presentar una funcionalitat reduïda en comparació amb els dits normals. En alguns casos, fins i tot pot ser completament no funcional, semblant més petit, més curt i més prim que els dits típics. La hipoplàsia del polze es pot classificar en cinc tipus segons el grau d'anormalitat anatòmica i l'aspecte del polze. Els diferents tipus d'hipoplasia del polze requereixen diferents enfocaments de tractament. La hipoplàsia del polze tipus I té un impacte relativament menor en la funció i pot no requerir tractament. La hipoplàsia del polze tipus II requereix tractament de transferència del tendó. La hipoplàsia del polze tipus III i IV es pot gestionar en funció de les necessitats del pacient, amb opcions que inclouen polzació del dit índex, reconstrucció parcial del metacarpi i reconstrucció del metatars. La hipoplàsia del polze tipus V només es pot tractar mitjançant la polzació del dit índex.
Entre els cinc tipus d'hipoplasia del polze, el tipus IV presenta el repte quirúrgic més gran, especialment en els casos de cirurgia de preservació del polze flotant. Actualment, utilitzem la tècnica de reconstrucció parcial del metacarpià del segon os metacarpià per reconstruir el primer metacarpià. La cirurgia es realitza exclusivament a la mà. La investigació indica que després de la reconstrucció del trasplantament d'os de mitja palma, la probabilitat d'absorció i necrosi òssia és menor en comparació amb la reconstrucció òssia del metatarsi. A més, tant les zones donants com receptores per a la recol·lecció d'os poden continuar creixent postoperatoriment.
En general, el moment òptim per tractar la hipoplàsia del polze sol ser d'uns 6-12 mesos d'edat per a un nen. A aquesta edat, els dits del nen són més mal·leables, i les ferides quirúrgiques són més petites a causa de la petita edat del nen.
Etiquetes populars: cirurgia d'hipoplasia del polze, metge de cirurgia d'hipoplasia del polze de la Xina
