La contractura de flexió és una deformitat congènita de la mà relativament freqüent. L'etiologia és complexa, generalment associada a la genètica, i sovint es manifesta com un dels símptomes d'altres malalties o síndromes. Afecta habitualment el dit mitjà, anular i dit petit, presentant-se com a contractura de l'articulació interfalàngica proximal, que provoca la incapacitat dels dits d'estendre-se completament. També pot haver-hi tensió a la pell, així com anomalies en tendons, lligaments i ossos. Si no es tracta ràpidament, es poden produir contractures secundàries de la pell i de la càpsula articular, que poden provocar subluxació o luxació de l'articulació interfalàngica proximal.
El desenvolupament i el moviment precoç de les articulacions en els nadons són crucials per al desenvolupament de les articulacions i els teixits adjacents. Els trastorns neurològics, els trastorns musculars o una combinació d'ambdós poden ser causes possibles. Altres factors inclouen anomalies a les articulacions i teixits adjacents, com ara les unions òssies o les contractures dels teixits tous al voltant de l'articulació. També pot contribuir l'amuntegament fetal o la compressió a l'úter, com en els embarassos múltiples o a causa d'un oligohidramnios causat per un desenvolupament renal inadequat o una fuita persistent de líquid amniòtic.
Actualment no hi ha cap estàndard unificat per al tractament de la contractura en flexió. Per a aquells amb símptomes relativament lleus, especialment els nadons menors d'un any, es poden considerar opcions de tractament no quirúrgic, com l'ús d'aparells ortopèdics, per controlar el desenvolupament de la deformitat. No obstant això, la curació completa no s'ha observat clínicament. En casos de contractura de flexió severa, es pot optar per la cirurgia d'alliberament de la contractura fascial palmar. Les troballes clíniques suggereixen que retardar l'alliberament de la contractura pot provocar trastorns secundaris greus del desenvolupament dels ossos i les articulacions. Per tant, es recomana la intervenció quirúrgica precoç per a aquests pacients. Després de l'alliberament, normalment hi ha una deficiència de la pell, que es pot abordar encara més mitjançant l'empelt de pell o la reparació de la solapa.
A la Xina, aquesta cirurgia no requereix el trasplantament de pell d'altres parts del cos del nen; la dermis artificial s'utilitza habitualment com a substitut.
Etiquetes populars: cirurgia de contractura de flexió, metge de cirurgia de contractura de flexió de la Xina
